Després d’escoltar, observar i llegir moltes de les notícies que semanalment apareixen a la premsa, l’opinió que tinc sobre Europa és prou dolenta. Des del punt de vista que vaig a enfocar el tema, els valencians eixim molt perjudicats.
Des del punt de vista agrari, ens vengueren unes expectativas boníssimes però, al cap i a la fi ens volien com a moneda de canvi. L’agricultura al País Valencià té més pes económic en quant a les exportaciones que qualsevol altre sector valencià. Les exportacions valencianes en gran part són de fruites i verdures. Com he dit, ens vengueren la burra, ens digueren que amb una Europa unificada amb milions de clients potencials i sense fronteres, i per tant sense arancells, doncs els nostres productes serien més competitius i tota l’oferta que produirem seria absorbida per la demanda europea.
Doncs no ha sigut així. Brusel•les està utlitzant l’agricultura com a moneda de canvi per afavorir les exportacions d’altres sectors cap a determinats països, és a dir, Europa exporta productes industrials “que no són competitius” i ha deixat oberta les fronteras i eliminat arancel, especialment de productes agraris, doncs clar “algú té que pagar el pato”. Damunt eixos productes que entren, sense controls fitosanitaries a preus molt més baixos, són productes que s’han produït mitjançant unes regles de joc diferents a les que produïm els agricultors valencians i, a més a més, són productes de pitjor qualitat.
Així i tot, el pitjor de tot és que el que fan els grans comerços valencians qui tampoc defensen el nostre producte. Com he dit, són els primers en importar producte d’altres països productors (Marroc, Argentina, etc) i l’exporten amb la marca de qualitat de producte valencià. Gràcies a estos comerciants abusadors i sense escrúpols, el xicotet agricultor valencià, veu com any rere any la rendibilitat del seu camp es més negativa.
Des del punt de vista agrari, ens vengueren unes expectativas boníssimes però, al cap i a la fi ens volien com a moneda de canvi. L’agricultura al País Valencià té més pes económic en quant a les exportaciones que qualsevol altre sector valencià. Les exportacions valencianes en gran part són de fruites i verdures. Com he dit, ens vengueren la burra, ens digueren que amb una Europa unificada amb milions de clients potencials i sense fronteres, i per tant sense arancells, doncs els nostres productes serien més competitius i tota l’oferta que produirem seria absorbida per la demanda europea.
Doncs no ha sigut així. Brusel•les està utlitzant l’agricultura com a moneda de canvi per afavorir les exportacions d’altres sectors cap a determinats països, és a dir, Europa exporta productes industrials “que no són competitius” i ha deixat oberta les fronteras i eliminat arancel, especialment de productes agraris, doncs clar “algú té que pagar el pato”. Damunt eixos productes que entren, sense controls fitosanitaries a preus molt més baixos, són productes que s’han produït mitjançant unes regles de joc diferents a les que produïm els agricultors valencians i, a més a més, són productes de pitjor qualitat.
Així i tot, el pitjor de tot és que el que fan els grans comerços valencians qui tampoc defensen el nostre producte. Com he dit, són els primers en importar producte d’altres països productors (Marroc, Argentina, etc) i l’exporten amb la marca de qualitat de producte valencià. Gràcies a estos comerciants abusadors i sense escrúpols, el xicotet agricultor valencià, veu com any rere any la rendibilitat del seu camp es més negativa.
0 comentarios:
Publica un comentari