divendres 31 de desembre de 2010
diumenge 26 de desembre de 2010
dissabte 25 de desembre de 2010
dimecres 22 de desembre de 2010
dimarts 21 de desembre de 2010
FELICITACIÓ DELS REGIDORS DEL BLOC
Enviarem felicitacions per correu o els més moderns via mail. Muntarem el betlem. Sortirem fins altes hores de la nit. Farem abraçades als amics. Sentirem l’amistat propera. Veurem a gent que fa temps que no veiem. Usarem la sal de fruites. Anirem més abrigats que de costum. Menjarem grans de raïm. Intentarem il•lusionar-nos com abans. Felicitarem el Nadal amb frases boniques, amb gran desitjos de Pau i Amor.
Nadal és un espai familiar, encara que siga hipòcrita i consumista, però és el que ens ha tocat viure. I després de les bones paraules i dels bons desitjos... hem gastat diners, hem rist, hem descansat, hem menjat, hem plorat, hem cantat nadales, hem fet el betlem - ara toca desmuntar-lo-, hem sigut moderadament feliços i hem amagat, com hem pogut, les nostres tristors, hem pres bones dosis de nostàlgia amb melancolia o sense i hem estat encantadorament nadalencs. Nyas topicàs!
Aprofiteu-ho tot per aguantar com puguem, el que queda de crisi. Després de tot açò, ens preguntem, a qui regalaríem carbó aquest any? I encara que el Nadal és un temps que empeny a l’optimisme són pocs els que creuen que 2011 serà l´any de la recuperació.
Tot i els moments de dificultats que hem afrontat, i aquells que puguen vindre, els regidors del Bloc Nacionalista Valencià de Barxeta volem animar-vos a mirar l´any nou amb optimisme. Estem convençuts que el vostre sentit de poble, la vostra maduresa política, la vostra responsabilitat i la vostra voluntat de treballar en positiu, ens ajudaran a fer front als nous reptes que encararem.
Finalment, per a concloure i tenint al pensament i al nostre cor els nostres sers més volguts que ens han deixat al llarg de l’any i atapeïts pels seus records, el grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià us desitja en aquestes dates, un Bon Nadal i un Feliç Any Nou 2011 i que es complisquen tots els desitjos.
El grupo municipal del Bloc Nacionalista Valencià os desea unas Felices Fiestas, un próspero Año Nuevo 2011 y que se cumplan todos los deseos.
The municipal Valencian Nationalist Bloc’s group wishes you a Merry Christmas, a prosperous New Year of 2011 and to fulfill all desires.
Els regidors/The councilmen/Los concejales:
Enric Soler i Canet
Desirée Mahiques i Segarra
Bibià Garcia i Mahiques
dissabte 18 de desembre de 2010
EL SANGLOT DE LA DESESPERANÇA
Del fons més abissal de la desesperança, imposant la veu entre les patètiques advocacions dels mercats, les xifres impersonals i vàcues, els balanços sobre reducció de dèficit, la carrera penosa dels estats de la vella Europa, dama raquítica i decadent, per veure qui és el govern més aplicat i resolt a l'hora de desmantellar qualsevol petja de política que sone a «social», la pira simbòlica de l'estat del benestar, enmig de tot això, deia, sorgia el crit desesperat d'un aturat de les Illes Canàries. Fou en un programa de ràdio. Parlaven de l'eliminació de l'ajuda de 426 euros als aturats que havien consumit la prestació. La gravació glaça la sang.
Entre els comentaris dels sabuts de torn sobre el deute sobirà, la confiança dels mercats i el sant calze de l'Ibex 35, quan encara estàvem sobtats per la jornada d'ira d'un senyor d'Olot, amb balanç de quatre morts, copsats i entretinguts per l'estat d'emergència i la caiguda en el fang de la reina de l'atletisme espanyol, els subterfugis de Rubalcaba, diu la dreta, per aconseguir desviar les mirades de les coses de menjar. Tot això passava. Quan un senyor de Canàries despenjà el telèfon i clamà enmig d'aquest desert d'immundícia: si em trauen la paga de què vaig a viure?, de què?, és l'única cosa que tinc, deia, amb la veu trencadissa. De la desesperació a la ràbia: un record per les pensions daurades de Puigcercós i De la Vega. Però a ell no li podien ajudar amb 426 euros. Quatre, dos, sis. Les xifres de la misèria. Jo vull treballar, acota aquesta persona, com si volguera respondre als escurçons que clamen contra les ajudes que «desincentiven la recerca d'ocupació». Oh sí: Per a què treballar? 426 euros i a viure. Com un marquès, com un ex president de la Generalitat. Quatre, dos, sis. Uns 1.200 milions d'euros anuals. Una reducció paupèrrima en relació al dèficit total. Decimals guanyats a costa de sang.
El locutor, amb bon criteri, no interromp. I l'home, més enllà dels 55 anys, l'edat on començar de nou és pujar a l'Everest descalç, s'enfonsa. Per què no dimiteix?, es pregunta, en referència a Zapatero. I l'home se'n recorda també del penós debat polític. Rajoy? M'importa una merda Rajoy, que arreglen el país. Tota la vida treballant, trenta anys cotitzant, i no tinc res. No tinc família, no tinc res. Ni els 426. Amb això havia de menjar, pagar llum, aigua, telèfon, qui sap si una hipoteca. Resulta que la paga desincentiva la recerca d'ocupació. S'ha de llançar un missatge de duresa i determinació als mercats, mostres de què estem disposats a fer el que cal fer. Treballar més per menys i per sempre. Serà això.
País de subsidis, diuen. El problema del dèficit són els 426, no és el frau, ni els mossos al patrimoni públic, ni els jocs de treball duplicats i triplicats en l'administració perquè s'ha de fer pessebre, ni els luxes asiàtics, ni la legió d'assessors, assistents, escribes, meuques, vampirs i resta d'espècies a càrrec de l'erari, ni els aeroports estèrils, ni les piràmides buides a major glòria de l'star-system arquitectònic, rotllets de Calatrava, ni l'oferta d'oci per a corredors de borsa amb els impostos dels paletes i les caixeres del Mercadona, ni la manca de coratge davant els atacs especulatius, ni les empreses públiques inservibles amb recepció de marbre i moqueta, ni els corruptes que xuclen la sang de l'erari, ni els inútils i ineptes que gestionen diners públics perquè tenen el carnet adequat, ni els paradisos fiscals. No. La culpa és de les ajudes. Quatre, dos, sis. Sang vessada en Olot. I un crit desesperat. Què trigarà tot en rebentar?
(sotalacreueta.blogspot.com)
Publicat a "El Punt", el divendres, 17 de desembre de 2010.
divendres 17 de desembre de 2010
PLENARI ORDINARI DE DESEMBRE
dijous 9 de desembre de 2010
ACOSTA’T A L’ECOPARC
L’elevat cost del manteniment de l’ecoparc era una assignatura pendent en la gestió del mateix. Ens costava molt car gaudir del servici, les despeses mensuals rondaven els 2.800 € de mitjana; açò un Ajuntament menut com el nostre, no s’ho podia permetre. El Bloc ja va informar el seu dia i instava a l’Ajuntament a que prenguera una sèrie de mesures encaminades a rebaixar la factura mensual de Girsa.
Han pegat la cabotà i ens han tornat a fer cas; però tan sols en part. Pot millorar-se. Caldria restaurar el filat de la tanca i ficar un vigilant perquè controlara els usuaris que entren a fer ús i organitzara els abocaments al seu lloc corresponent.
Una altra vegada ens han fet cas i han comprovat que els nostres suggeriments i les nostres propostes són raonables i tenen el seu sentit. Sentit comú que apliquem les persones que integrem el Bloc per a resoldre els problemes i millorar la qualitat de vida i l’entorn dels nostres ciutadans.
Un breu resum de propostes del Bloc i ja ficades en pràctica:
La rebaixa de l’IBI del 075, al 0,65.
La subvenció dels llibres de text.
La gestió de 9 beques d’estudiants en pràctiques.
L’elecció per sorteig dels membres del voluntariat mediambiental.
L’asfaltat des de la Cooperativa a la pujada del camí dels censals.
Els servicis del cementeri.
dimecres 8 de desembre de 2010
MÒNICA OLTRA A XÀTIVA

Mònica Oltra, diputada a les Corts per Iniciativa del Poble Valencià oferirà demà dijous una xarrada sobre la situació de la política valenciana al saló d’actes de l’IES Josep de Ribera de Xàtiva a partir de les 19h.
Oltra (Neuss -Alemanya- 1969) és advocada i diputada a les Corts des de 2007, s’ha destacat com ‘l’assot’ del govern del PP de Francisco Camps per la seua denúncia contra la corrupció institucional i per les crítiques a la política de ‘Grans Esdeveniments’ amb un discurs de gran vehemència.
Font: Comarcàlia.info







