Segons l’encara alcalde, votar abstenció equival a “Donar igual, falta de responsabilitat, bojeria política”. Pot passar que un grup de l’oposició, per exemple el Bloc, faça una proposta o presente una moció al plenari i l’equip de govern si no està conforme, vote en contra o s’abstinga (Donar igual, falta de responsabilitat, bojeria política”); però el que no té explicació és que Esquerra Unida presenta una proposta al plenari i ells mateixa s’abstiguen en la votació (Donar igual, falta de responsabilitat, bojeria política).
Què no? Què no és possible?
Al plenari extraordinari celebrat el divendres 4 de febrer a les 13 hores amb un únic punt de l’ordre del dia en el qual l’alcalde proposava l’aprovació del PAI del sector AR-1 (La zona que va des de Joyen fins al parc del metge i junt al riu), davant el vot en contra del Bloc i del PP i davant la presencia d’alguns propietaris dels terrenys, els membres de l’equip de govern van votar “abstenció” a la proposta que ells mateix havien presentat.
Tot açò després de haver avisat a la premsa que el PAI ja anava a iniciar-se. A l’encara nostre alcalde, la seua pròpia proposta, és a dir, aprovar el PAI; és un tema que qualifica de:“Donar igual, falta de responsabilitat, bojeria política”. I no és l’unic cas. El que passa és que ja hi ha prou perquè no acabaríem mai.
Què no? Què no és possible?
Al plenari extraordinari celebrat el divendres 4 de febrer a les 13 hores amb un únic punt de l’ordre del dia en el qual l’alcalde proposava l’aprovació del PAI del sector AR-1 (La zona que va des de Joyen fins al parc del metge i junt al riu), davant el vot en contra del Bloc i del PP i davant la presencia d’alguns propietaris dels terrenys, els membres de l’equip de govern van votar “abstenció” a la proposta que ells mateix havien presentat.
Tot açò després de haver avisat a la premsa que el PAI ja anava a iniciar-se. A l’encara nostre alcalde, la seua pròpia proposta, és a dir, aprovar el PAI; és un tema que qualifica de:“Donar igual, falta de responsabilitat, bojeria política”. I no és l’unic cas. El que passa és que ja hi ha prou perquè no acabaríem mai.











